Jaciments

L'Assut

L’assentament de L’Assut fou descobert l’any 1988 durant les prospeccions arqueològiques efectuades per membres de la Universitat de Barcelona i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló. Així doncs, al conegut Lligallo de l’Assut es va documentar un petit assentament ibèric, degradat per diverses accions antròpiques i naturals, establint-se la seva cronologia en torn al segle III – II anE.
L’Any 2000, el grup de recerca que després conformaria el GRESEPIA, decidí integrar el jaciment dins d’un projecte d’investigació sobre els models d’ocupació i evolució del poblament durant la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre, establint-se una planificació que preveia excavar anualment a l’assentament.
Seguint aquest paràmetres, s’ha pogut delimitar i excavar el sistema defensiu i tot un barri d’unitats domèstiques. Aquests treballs han permès establir la seqüència d’ocupació ininterrompuda del poblat entre el segle VII anE fins el segle I anE, en 4 fases:


Ubicat al terme municipal de Tivenys, el jaciment de L’Assut ocupa un turó del marge esquerra del riu Ebre, situat just a la sortida del congost que es configura entre la serra de Cardó i l’extrem septentrional del Ports de Tortosa – Beseit. L’àrea arqueològica s’estén pel cim d’aquest turó i tota la vessant sud, pràcticament fins arribar a l’alçada del riu Ebre. Aquesta disposició de l’urbanisme fa que l’assentament domini completament la plana al·luvial que avui forma les hortes de Tivenys i Xerta. Al nord de l’àrea arqueològica desaigua un barranc utilitzat des d’antic com a camí ramader – Lligallo de l’Assut – que uniria les àrees de pastura de vora el riu i de les serres de l’interior (Cardó – Boix) amb el mar. L’elecció de la posició del jaciment vers el territori circumdant no és casual, ja que domina completament les planes i terrasses agrícoles així com manté una posició estratègica ideal sobre el riu Ebre, via de comunicació principal entre el mar i l’interior peninsular durant l’antiguitat. Pel que respecta a la visibilitat cal ressaltar que la major línia de visió es troba en direcció sud on connectaria amb els assentament de Les Planes, Les Valletes i Les Planetes, resseguint el curs del riu. En direcció nord es manté la visibilitat amb l’assentament del Barranc de les Fonts i amb la Torreta. A est i oest la visibilitat queda reduïda a l’entorn immediat del jaciment.


No és fàcil la caracterització de les diferents classes o estaments socials entre els ibers. Sabem que era una societat jerarquitzada, que en aquest territori estaria encapçalada per una aristocràcia guerrera. Als cabdills ibers els agradava ostentar. Empraven ornaments personals fets de diversos metalls, os, joies, riques teles… Com a bons guerrers que eren, disposaven d’armes de ferro en abundància, així com també de cavalls, la possessió dels quals reforçava el seu estatus. Els agradava oferir banquets sumptuosos, amb vaixella luxosa. Les seves residències solien ser majors i més complexes que les cases normals, amb estances prou grans com per poder oferir banquets i celebrar consells. A L’Assut s’han pogut constatar moltes d’aquestes característiques. Tot apunta que el cabdill del poblat i la seva família residien a la torre T3. El disseny de l’edifici ja distingiria els seus ocupants de la resta. Si bé l’espai utilitzable de la torre no era prou gran com per a celebrar-hi actes públics, es tracta d’un dels edificis més antics del poblat, emparentant, encara que simbòlicament, els seus ocupants amb els fundadors de l’assentament. Al seu interior s’han localitzat una gran quantitat d’elements metàl·lics, entre els que hi figuren un ast de ferro, el que demostra que celebraven banquets en els que es consumia una quantitat important de carn. També s’hi han trobat diverses armes: una llança, un soliferreum (arma llencívola, semblant a una javelina, formada per una única peça de ferro), i un ganivet afalcatat. Les dones, durant la major part de l’any, s’encarregarien de les activitats domèstiques: cuina, transformació i emmagatzematge dels aliments, així com activitats de tipus econòmic més especialitzat, com ara el filat i teixit, però també la cura dels nens, malalts, etc. És important, destacar el seu paper vital per al manteniment dels jocs d’aliances matrimonials, que configuraven l’estratègia política dels diferents llinatges, fins i tot, de les diferents entitats polítiques ibèriques. No hem d’oblidar l’especial riquesa que es manifesta en algunes tombes femenines ibèriques, fet que ens mostra aquest paper important de la dona, al menys la de classe alta, a la societat ibèrica.


Deixant de banda aquesta elit, la resta de la població la formaven famílies de camperols, el treball de les quals era la base econòmica de la subsistència de la comunitat. L’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca conformarien les tasques econòmiques bàsiques, si bé algunes d’aquestes famílies es dedicarien a altres activitats, com l’elaboració de ceràmica o la metal·lúrgia, encara que no es pot descartar que aquestes tasques s’alternessin amb el treball de la terra, aj que en determinades activitats del cicle agrícola hi participaria tota la comunitat inclosos dones i nens. Així mateix, no ens podem oblidar de la guerra, de la qual també obtindrien els seus recursos. Els camperols també proporcionaven la mà d’obra necessària per al bastiment d’obres públiques, com les fortificacions. A diferència dels cabdills, la major part dels ibers habitaven cases modestes, no superiors als 30 m2, amb una o dos habitacions en les que cuinaven, menjaven i descansaven. A L’Assut, aquesta economia de base agropecuària està ben documentada per la troballa d’elements relacionats amb neteja i cura dels camps de conreu i boscos, com és un podall i una podadora de ferro que es troba en un excel·lent estat de conservació. A més, és gairebé segur que conreaven plantes herbàcies comestibles, com ara escaroles, enciams, carxofes, bledes, remolatxes, espinacs, etc., ja que a banda de les dades pal·linològiques, tenim eines especialitzades en el treball de l’horta com és un caveguet de ferro. També s’aprofitaven els fruits dels arbres silvestres, com les avellanes i els glans. Per a llaurar s’emprava l’arada estirada per bous, que a L’Assut no eren de dimensions gaire grans, el que evidencia el seu estat de domesticació. La carn d’aquests bòvids segurament no s’aprofitava fins que els animals eren massa vells per a treballar. Els animals domesticats més abundants amb diferència eren les ovelles i les cabres, el que demostra que la pastura seria una activitat econòmica important entre els habitants de L’Assut. De fet, els estudis pal·linològics han revelat l’existència d’espècies herbàcies relacionades amb la ramaderia a l’entorn del poblat. A més de la seva importància en la producció càrnica, els ovicàprids proporcionaven llet i llana. Com a activitats complementàries cal destacar la pesca i la caça. Podem donar per segur l’aprofitament pesquer del riu Ebre, i també es documenta la presència al poblat de petxines marines i objectes que es poden relacionar amb l’aparell de pesca com ploms i suro que formarien part de les xarxes. En quant a la caça, s’han trobat a L’Assut restes de conill, restes escasses atribuïbles a senglars i, com a dada molt significativa, restes de cérvol, animal avui dia extingit al sud de Catalunya i que estaria relacionat amb una pràctica social que va més enllà de l’activitat econòmica. En quant a l’activitat artesana, les dades arqueològiques no aclareixen cap possible especialització artesana sobre els habitants de L’Assut, deixant de banda les produccions grolleres locals destinades a les necessitats domèstiques. En canvi, la producció tèxtil està ben testimoniada per la troballa freqüent de fusaioles i pesos de teler (pondera). Es tracta d’una pràctica força generalitzada en el món ibèric, normalment associada a un treball especialitzat, i portada a terme en àmbits domèstics. És molt possible que la majoria de les famílies disposessin d’un teler a casa seva.


A partir de l’any 218 anE., els pobles ibers van haver de fer front a l’onada de violència més intensa que havien conegut fins aquells moments. La Segona Guerra Púnica enfronta, en sòl peninsular, els poderosos exèrcits cartaginesos i romans. Aquest conflicte va dirimir-se, en part, en territori ilercavó, on es van desenvolupar dos grans batalles: la batalla naval de les Boques de l’Ebre (217 anE), i la batalla d’Híbera (215 anE).. No sabem amb exactitud si fou degut a les vicissituds de la Segona Guerra Púnica, a les rebel·lions d’Indíbil i Mandoni, que comportà després una forta repressió romana, o a la posterior campanya de càstig de Cató (195 anE), però el cert és que a l’entorn de l’any 200 anE la torre T3 de L’Assut fou incendiada i destruïda violentament. La torre no fou reconstruïda, i els objectes valuosos que contenia no van ser mai recuperats. Aquest fet concorda en el temps amb la inutilització provocada del corredor intern de la muralla. L’incendi i prohibició de reconstrucció de la torre s’interpreta com una represàlia destinada o bé a castigar el filopunisme dels habitants de L’Assut, la seva col·laboració en els aixecaments dels ilergets i els seus aliats contra els romans o bé com un avís davant la imposició del poder de Roma sobre les societats indígenes. Malgrat aquests fets traumàtics, la vida al poblat va continuar durant un segle més, fins que, a les acaballes del segle II anE o principis del segle I anE, es va iniciar l’abandonament pacífic. La fi del poblat de L’Assut es deu a la immersió de tot el territori ilercavó en el si del control romà, que imposa un nou ordre polític, econòmic i social, incompatible amb els antics esquemes indígenes.


Al llarg de les primeres tretze campanyes d’excavació, la intervenció arqueològica s’ha desenvolupat exclusivament en la zona més elevada del turó de L’Assut, havent-se intervingut en dos sectors molt concrets: una àrea d’hàbitat integrada per un barri d’almenys 10-12 vivendes, el Barri Nord, i una àrea defensiva integrada per una torre-muralla. Les dues primeres campanyes (2000 i 2001) van servir bàsicament per definir aspectes genèrics, com l’estat de conservació del jaciment i la seva superfície d’ocupació, mentre que la campanya del 2002 va permetre clarificar algun aspecte concret del jaciment, com ara la seva seqüenciació cronològica o el perímetre del sistema defensiu. A partir del 2003, la intervenció va incidir sobretot en l’estudi del sistema defensiu i el seu enllaç amb la zona d’hàbitat, documentada al sector nord del turó. Durant les campanyes del 2004 i 2005, es van identificar nous recintes al Barri Nord (A14 i A15) i es va poder documentar el punt d’enllaç entre l’àrea d’hàbitat i el sistema defensiu, una zona on es van poder constatar els nivells d’ocupació més antics documentats a l’assentament. Es va confirmar l’existència d’una planificació urbanística prèvia a la construcció del poblat ibèric. Les tasques previstes per a la campanya del 2006, 2007 i 2008 es centraven exclusivament en l’excavació del sector sud del sistema defensiu de l’Assut, el sector que anomenem T3, un espai on des de la campanya del 2004 s’intuïa l’existència d’una torre de planta circular. Es va determinar l’existència d’un nivell de cremació vinculat a l’incendi amb el qual hauria finalitzat l’ocupació del recinte. Com a testimoni d’aquest moment d’abandonament sobtat també es va poder localitzar in situ la presència de la columna central de fusta, completament carbonitzada però molt ben conservada. Es va recuperar també un repertori moble divers i variat, com alguns fragments de vaixella grega de l’àtica i certs instruments metàl·lics (ast, fíbula, llança, ganivet, podall) que venien a confirmar el caràcter diferencial i distingit de l’edifici, tractant-se molt probablement de l’espai domèstic vinculat a l’elit del poblat. Durant la campanya del 2009, l’eix central de la intervenció fou l’excavació del sector sud de l’assentament, una àrea on es va poder identificar l’existència d’una sèrie d’estructures que semblen delimitar el tancament del poblat per aquesta banda, així com un àmbit de funcionalitat indeterminada. En les campanyes de 2010 i 2011 es van excavar les estructures d’hàbitat localitzades a la zona central de l’assentament i la zona de davant de la torre, on a banda de la trinxera de la Guerra Civil, es va poder excavar un nivell d’incendi anterior a la construcció del sistema defensiu. Amb aquestes dues campanyes es va ampliar l’horitzó cronològic de l’assentament, fent que la ocupació s’allargués fins a meitats del segle I anE. Així mateix durant la campanya de 2011 i 2012 es van excavar els nivells de fonamentació d’algunes cases del Barri Nord, concretant la data de bastiment d’aquest complex d’hàbitats i descobrint noves estructures que semblen trobar-se fora del tancament actual del poblat. Tot plegat, obre la porta a noves hipòtesis sobre la concepció urbanística del poblat, sobretot a l’hora de determinar la superfície concreta que ocupa l’assentament i la seva possible extensió tant per la vessant sud com per la vessant nord del turó.