els bens immobles

Pensem que la presentació en 3D dels jaciments arqueològics als quals intervenim és força important tant per l’avanç de la recerca, com per posar a l’abast dels interessats el nostre treball. En aquest espai anirem presentant la tridimensionalització dels jaciments on treballa el GRESEPIA, per tal que tothom que hi tingui un interès pugui gaudir de la informació.

EL TÚMUL 1 DEL PUIG DE CASERES (TERRA ALTA)

El terme municipal de Caseres, inscrit en la conca hidrográfica del riu Algars, posseeix una gran riquesa arqueològica, en especial pel que respecta al final de la prehistòria i a la fase posterior, la protohistòria. En aquest sentit, entre els segles VII anE i l’arribada dels romans, tot aquest tram de riu, a l’igual que la vall del Matarranya i les terres del Baix Aragó, estava densament habitat. Són nombrosos els poblats, llogarrets i caserius que coneixem, ocupats en aquells moments; en el cas de Caseres cal esmentar l’edifici de La Gessera o els assentaments del Puig i de la Serra Mitjana, tots ells coneguts ja des d’inicis del segle XX.

Més enllà del món dels vius, els pobladors protohistòrics d’aquesta terra d’interior, de camps de cereals i pastures, van desenvolupar una rica cultura de tractament funerari dels seus éssers estimats difunts. El ritual es basava en la cremació dels cossos en pires de fusta, sovint abillats amb les seves millors joies (fíbules o agulles de bronze i en alguns casos de ferro, material molt car i prestigiós en aquells temps) o portant riques peces d’armament o de protecció, com cuirasses o cnèmides (gamberes). Un cop cremats es recollien les restes d’ossos i d’aquest ric aixovar i es dipositaven en urnes de ceràmica.

En aquest sector de la Terra Alta i al Baix Aragó era tradició disposar aquestes urnes en unes estructures construïdes amb pedres, de planta quadrangular o, més generalment, circular, que es coneixen com a túmuls. A l’interior s’hi bastia una caixa de lloses o cista, destinada a contenir l’urna cinerària, les restes d’armament i altres vasets amb productes de consum destinats a garantir el viatge del difunt cap al Més Enllà. Tota la construcció era llavors coberta amb terra, adoptant l’aspecte d’un petit promontori, que sovint era assenyalat amb un bloc de pedra lleugerament treballat, conegut com a cippus. L’enterrament tumular, evidentment, no estava a l’abast de tothom, sinó que es reservava per als membres més destacats de la comunitat.

Prop del jaciment anomenat el Puig, a Caseres, sembla ser que hi havia un conjunt de túmuls, dels quals aquest, si bé espoliat, restava força ben conservat. De cista excèntrica, el seu diàmetre és de 3 metres, i la cista fa 110 per 60 centímetres. Orientat est-oest, l'obertura de la cista apunta a la posta de sol. Respon al tipus de construcció i de ritualitat esmentats.



Vista del túmul abans de la intervenció.

El túmul consolidat.