Jaciments

L'Assut

Ubicat al terme municipal de Tivenys, el jaciment de L’Assut ocupa un turó que s’eleva al marge esquerre del riu Ebre, just a la sortida en direcció al mar del Pas de Barrufemes, el congost que es configura entre la serra de Cardó i l’extrem septentrional del Ports de Tortosa – Beseit.

L’espai arqueològic ocupa el cim del turó i tota la vessant sud, pràcticament fins arribar a l’alçada del riu. Els límits del jaciment els conformen, al nord, un barranc que desguassa a l’Ebre, utilitzat des d’antic com a camí ramader – Lligallo de l’Assut – que uniria les àrees de pastura de vora el riu i de les serres de l’interior (Cardó – Boix) amb el mar. A l’oest, el penya-segat que conforma el propi tossal, mentre que a l’oest, on es concentren les principals estructures defensives, el turó s’uneix amb la serra que puja cap a Cardó.

L’elecció de la posició del jaciment vers el territori circumdant no és casual, ja que domina completament les planes i terrasses agrícoles que avui dia conformen les hortes de Tivenys i Xerta, mantenint una posició estratègica sobre el riu Ebre, principal via de comunicació entre el mar i l’interior peninsular durant l’antiguitat.

Descobert l’any 1988 durant les prospeccions arqueològiques que formaven part d’un projecte de la Universitat de Barcelona i del Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, , es va classificar com un petit assentament ibèric, força degradat, establint-se la seva cronologia en torn als segles III – II anE. Amb aquestes dades, l’any 2000, el Grup de Recerca de la Universitat Rovira i Virgili que després conformaria el GRESEPIA, va decidir integrar els treballs al jaciment dins d’un projecte d’investigació sobre els models d’ocupació i evolució del poblament durant la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre, establint-se una planificació que preveia excavar anualment l’assentament.

És així com la intervenció arqueològica s’ha desenvolupat en la zona més elevada del turó de L’Assut, on s’ha intervingut en dos sectors molt concrets: una àrea d’hàbitat integrada per un barri d’almenys 10-12 habitatges, el Barri Nord, i una àrea defensiva integrada per una torre-muralla, i la vessant sud, on ha aparegut part del tancament del poblat en època ibèrica, i a la part baixa del turó, una possible porta d’accés.

Les dues primeres campanyes (2000 i 2001) van servir bàsicament per definir aspectes genèrics, com l’estat de conservació del jaciment i la seva superfície d’ocupació; al 2002 es va clarificar algun aspecte concret del jaciment, com ara la seva seqüenciació cronològica o el perímetre del sistema defensiu. A partir del 2003, la intervenció va incidir sobretot en l’estudi del sistema defensiu i el seu enllaç amb la zona d’hàbitat, documentada al sector nord del turó. Durant les campanyes del 2004 i 2005, es van identificar nous recintes al Barri Nord (A14 i A15) i es va poder documentar el punt d’enllaç entre l’àrea d’hàbitat i el sistema defensiu, una zona on es van poder constatar els nivells d’ocupació més antics documentats a l’assentament. Es va confirmar l’existència d’una planificació urbanística prèvia a la construcció del poblat ibèric. Les tasques previstes per a la campanya del 2006, 2007 i 2008 es centraven exclusivament en l’excavació del sector sud del sistema defensiu de l’Assut, el sector que anomenem T3, un espai on des de la campanya del 2004 s’intuïa l’existència d’una torre de planta circular. Es va determinar l’existència d’un nivell de cremació vinculat a l’incendi amb el qual hauria finalitzat l’ocupació del recinte. Com a testimoni d’aquest moment d’abandonament sobtat també es va poder localitzar in situ la presència de la columna central de fusta, completament carbonitzada però molt ben conservada. Es va recuperar també un repertori moble divers i variat, com alguns fragments de vaixella grega de l’àtica i certs instruments metàl·lics (ast, fíbula, llança, ganivet, podall) que venien a confirmar el caràcter diferencial i distingit de l’edifici, tractant-se molt probablement de l’espai domèstic vinculat a l’elit del poblat. Durant la campanya del 2009, l’eix central de la intervenció fou l’excavació del sector sud-oest de l’assentament, una àrea on es va poder identificar l’existència d’una sèrie d’estructures que semblen delimitar el tancament del poblat per aquesta banda, així com un àmbit de funcionalitat indeterminada. En les campanyes de 2010 i 2011 es van excavar les estructures d’hàbitat localitzades a la zona central de l’assentament i la zona de davant de la torre, on a banda de la trinxera de la Guerra Civil, es va poder excavar un nivell d’incendi anterior a la construcció del sistema defensiu. Amb aquestes dues campanyes es va ampliar l’horitzó cronològic de l’assentament, fent que la ocupació s’allargués fins a meitats del segle I anE. Així mateix durant la campanya de 2011 i 2012 es van excavar els nivells de fonamentació d’algunes cases del Barri Nord, concretant la data de bastiment d’aquest complex d’hàbitats i descobrint noves estructures que semblen trobar-se fora del tancament actual del poblat. El 2013 es va continuar treballant al Barri Nord, i sobre tot a l’exterior del poblat, continuant aquests treballs durant 2014. El 2015 es va decidir obrir un nou espai, a mitja alçada de la vessant sud, on es van descobrir diverses estructures d’habitat i un possible mur de tancament fortificat per aquest costat. Aquesta troballa fou decisiva per treballar en aquest mateix espai el 2016. La campanya de 2017 va significar el retorn al cim, localitzant-se i intervenint-se una possible porta a tocar de T3, mentre que 2018 ha significat la descoberta d’una altra porta a l’extrem sud del poblat.







Tot plegat, un conjunt de dades que ens apunten la mida del poblat en el seu moment del seu màxim esplendor, quasi bé mitja hectàrea, així com l’evolució del seu urbanisme. Així mateix, els treballs ens han permès establir una seqüència d’ocupació ininterrompuda del poblat entre el segle VII anE i el segle I anE, en 4 fases:

Per conèixer més de prop als habitant de L’Assut hem de recórrer a la interpretació de les dades arqueològiques. No és fàcil la caracterització de les diferents classes o estaments socials entre els ibers del nostre territori. Sabem que era una societat jerarquitzada, que en aquest territori estaria encapçalada per una elit, segurament guerrera. Als cabdills ibers els agradava ostentar. Empraven ornaments personals fets de diversos metalls, os, joies, riques teles… Com a bons guerrers que eren, disposaven d’armes de ferro en abundància, així com també de cavalls, la possessió dels quals reforçava el seu estatus. Els agradava oferir banquets sumptuosos, amb vaixella luxosa. Les seves residències solien ser majors i més complexes que les cases normals, amb estances prou grans com per poder oferir banquets i celebrar consells. A L’Assut s’han pogut constatar algunes d’aquestes característiques. Tot apunta que un dels principals personatges del poblat -el cabdill?- i la seva família residien a la torre T3, almenys durant el segle III anE. El disseny de l’edifici ja distingiria els seus ocupants de la resta. Si bé l’espai utilitzable de la torre no era prou gran com per a celebrar-hi actes públics, es tracta d’un dels edificis més antics del poblat, emparentant, encara que simbòlicament, els seus ocupants amb els fundadors de l’assentament. Al seu interior s’han localitzat una gran quantitat d’elements metàl·lics, entre els que hi figuren un ast de ferro, el que demostra que celebraven banquets en els que es consumia una quantitat important de carn, diverses armes: una llança, un soliferreum (arma llancívola, semblant a una javelina, formada per una única peça de ferro), i estris agrícoles, com un podall i una podadora, o un ganivet afalcatat. Això ens indica l’estatus dels seus ocupants, però també ens parla de conreus, de cereals, de vinyes...

Les dones, durant la major part de l’any, s’encarregarien de les activitats domèstiques: cuina, transformació i emmagatzematge dels aliments, així com activitats de tipus econòmic més especialitzat, com ara el filat i teixit, però també la cura dels nens, malalts o vells. És important, destacar el seu paper vital per al manteniment dels jocs d’aliances matrimonials, que configuraven l’estratègia política dels diferents llinatges, fins i tot, de les diferents entitats polítiques ibèriques. No hem d’oblidar l’especial riquesa que es manifesta en algunes tombes femenines ibèriques, fet que ens mostra aquest paper important de la dona, al menys la de classe alta, a la societat ibèrica.

Deixant de banda aquesta elit, la resta de la població la formaven famílies de camperols, el treball de les quals era la base econòmica de la subsistència de la comunitat. L’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca conformarien les tasques econòmiques bàsiques, si bé algunes d’aquestes famílies es dedicarien a altres activitats, com l’elaboració de ceràmica o la metal·lúrgia, encara que no es pot descartar que aquestes tasques s’alternessin amb el treball de la terra, ja que en determinades activitats del cicle agrícola hi participaria tota la comunitat inclosos dones i nens. Així mateix, no ens podem oblidar de la guerra, de la qual també obtindrien els seus recursos. Els camperols també proporcionaven la mà d’obra necessària per al bastiment d’obres públiques, com les fortificacions. A diferència dels cabdills, la major part dels ibers habitaven cases modestes, no superiors als 30 m2, amb una o dos habitacions en les que cuinaven, menjaven i descansaven. A L’Assut, aquesta economia de base agropecuària està ben documentada. A més, és gairebé segur que conreaven plantes herbàcies comestibles, com ara escaroles, enciams, carxofes, bledes, remolatxes, espinacs, etc., ja que a banda de les dades palinològiques, s’han recuperat eines especialitzades en el treball de l’horta com és un caveguet de ferro. També s’aprofitaven els fruits dels arbres silvestres, com les avellanes i els aglans. Per a llaurar s’emprava l’arada estirada per bous, també presents entre els ossos recuperats a L’Assut, si bé aquests no eren de dimensions gaire grans, el que evidencia el seu estat de domesticació. La carn d’aquests bòvids segurament no s’aprofitava fins que els animals eren massa vells per a treballar. Els animals domesticats més abundants amb diferència eren les ovelles i les cabres, el que demostra que la pastura seria una activitat econòmica important entre els habitants de L’Assut. De fet, els estudis palinològics han revelat l’existència d’espècies herbàcies relacionades amb la ramaderia a l’entorn del poblat. A més de la seva importància en la producció càrnica, els ovicàprids proporcionaven llet i llana.

Com a activitats complementàries cal destacar la pesca i la caça. Podem donar per segur l’aprofitament pesquer del riu Ebre, i també es documenta la presència al poblat de petxines marines i objectes que es poden relacionar amb l’aparell de pesca com ploms i suro que formarien part de les xarxes. En quant a la caça, s’han trobat a L’Assut restes de conill, de senglars i, com a dada molt significativa, de cérvol, animal avui dia extingit al sud de Catalunya i que estaria relacionat amb una pràctica social que va més enllà de l’activitat econòmica. En quant a l’activitat artesana, les dades arqueològiques no aclareixen cap possible especialització dels habitants de L’Assut, deixant de banda les produccions de ceràmica grollera destinada a les necessitats culinàries. En canvi, la producció tèxtil està ben testimoniada per la troballa freqüent de fusaioles i pesos de teler (pondera). Es tracta d’una pràctica força generalitzada en el món ibèric, normalment associada a un treball especialitzat, portada a terme en àmbits domèstics. És molt possible que la majoria de les famílies disposessin d’un teler a casa seva, destacant el pis superior de T3, per la seva gran presència de pesos de teler recuperats.
No hem d’oblidar el comerç com una altra de les activitats econòmiques bàsiques que es realitzaven a L’Assut. La presència de restes materials procedents de tota la Mediterrània, sobre tot ceràmiques, fenícies, gregues, púniques i romanes, així com diverses monedes, ens confirmen la importància dels intercanvis per als habitants de l’assentament.

A partir de l’any 218 anE., els pobles ibers van haver de fer front a l’onada de violència més intensa que havien conegut fins aquells moments. La Segona Guerra Púnica va enfrontar, en sòl peninsular, els poderosos exèrcits cartaginesos i romans. Aquest conflicte va dirimir-se, en part, en territori ilercavó, on es van desenvolupar dos grans batalles: la batalla naval de les Boques de l’Ebre (217 anE), i la batalla d’Híbera (215 anE). No sabem amb exactitud si fou degut a les vicissituds de la Segona Guerra Púnica, a les rebel·lions d’Indíbil i Mandoni (206-205 anE), que van comportar després una forta repressió romana, o a la posterior campanya de càstig de Cató (195 anE), però el cert és que a l’entorn de l’any 200 anE la torre T3 de L’Assut fou, com ja hem indicat, incendiada i destruïda violentament. La torre no fou reconstruïda, i els objectes valuosos que contenia no van ser mai recuperats. Aquest fet concorda en el temps amb la inutilització provocada del corredor intern de la muralla. L’incendi i prohibició de reconstrucció de la torre s’interpreta com una represàlia destinada o bé a castigar el filopunisme dels habitants de L’Assut, la seva col·laboració en els aixecaments dels ilergets i els seus aliats contra els romans o bé com un avís davant la imposició del poder de Roma sobre les societats indígenes. Malgrat aquests fets traumàtics, la vida al poblat va continuar durant un segle més, fins que, a les acaballes del segle II anE o principis del segle I anE, es va iniciar l’abandonament pacífic. La fi del poblat de L’Assut es deu a la immersió de tot el territori ilercavó en el si del control romà, que va imposar un nou ordre polític, econòmic i social, incompatible amb els antics esquemes indígenes.

Cal dir que al jaciment, des del 2011 s’hi fan, anualment, cursos d’arqueologia per a alumnes universitaris. Aquesta tasca docent es compagina amb l’excavació però també amb la consolidació de les estructures que han anat apareixent en el transcurs del nostre treball. L’objectiu final és que el jaciment arqueològic de L’Assut es converteixi en un element patrimonial de primer ordre per a les Terres de l’Ebre, del qual en pugui gaudir tothom.