Tipus d’assentament i funcionalitat:
L’estudi del jaciment i dels seus elements arqueològics mostren la seva singularitat en el territori com un centre comercial o lloc d’intercanvi neutral, el que s’anomena “port-of-trade”. Els elements porten a pensar en la presència d’un comunitat mixta, com un espai funcional i organitzatiu de les relacions d’intercanvi comercial en el territori, probablement sota el control de Tarrakon-Kesse com a ciutat principal de domini al territori.
L’estudi dels materials pot ajudar també a determinar l’origen i funcionalitat de l’assentament així com el seu context. Tant per la seva posició estratègica com per la proximitat al mar i els alts percentatges de materials d’importació, és evident que el poblat desenvoluparia una funció important com a port comercial de la zona cessetana, similar a altres assentaments com podrien ser Alorda Parck (Calafell, Baix Penedès) i/o Tarrakon-Kesse (Tarragona, Tarragonès). Les importacions punico-ebusitanes que dominen sobre la resta – un 80% de les àmfores d’importació i un 75% del total tenen aquest origen – defineixen la importància dels agents púnics en el seu funcionament. Si bé el volum de vaixella de taula procedent de l’àmbit grec o púnic és bastant semblant, fins i tot amb una lleugera superioritat grega, en el cas dels contenidors la diferència és abismal.
Paral·lelament, tal i com ens mostren els materials recuperats al jaciment, s’organitzaven moviments comercials redistributius.
L’assentament de La Cella, dins d’aquests circuits comercials, quedaria definida com un nucli especialitzat en aquests intercanvis amb una dependència política dels principals centres territorials. Esdevindria doncs, com a port comercial on confluirien poblacions de diferents orígens. L’existència d’aquesta tipologia de ports y estructuració política està indicant una resposta a l’augment, ben constatat, del comerç ebusità durant el segle IV anE. Es port concluir, en aquest sentit, que les necessitats sorgides de les elits polítiques del territori van estimular l’arribada d’uns productes de vital importància per mostrar i mantenir el seu estatus.
En aquest sentit, l’assentament de La Cella confirma la presència al territori d’una societat acomodada amb una economia basada en el comerç i, possiblement en l’explotació de recursos marítims. Es doncs, un model d’assentament de l’estil d’altres existents a la costa mediterrània peninsular, caracteritzats per la convivència entre comunitats mixtes que es barrejarien per desenvolupar les seves activitats. Plantejaments similars s’ha proposat en assentaments com Alorda Parck o Darró, on alguns autors anomenen la presència de petites factories comercials amb presència d’artesans púnics que fins i tot fabricarien envasos tipològicament eivissencs amb materials locals. Fora de l’àrea en qüestió, trobem en altres ports, com per exemple Sagunt, mostres d’aquesta hibridació, on una comunitat grega o semita era l’encarregada de gestionar negocis comercials o d’intercanvi amb associació amb indígenes o altres agents de procedències variades.
