Abandonament:  

A partir de l’any 218 anE., els pobles ibers van haver de fer front a l’onada de violència més intensa que havien conegut fins aquells moments. La Segona Guerra Púnica va enfrontar, en sòl peninsular, els poderosos exèrcits cartaginesos i romans. Aquest conflicte va dirimir-se, en part, en territori ilercavó, on es van desenvolupar dues grans batalles: la batalla naval de les Boques de l’Ebre (217 anE), i la batalla d’Híbera (215 anE). No sabem amb exactitud si fou degut a les vicissituds de la Segona Guerra Púnica, a les rebel·lions d’Indíbil i Mandoni (206-205 anE), que van comportar després una forta repressió romana, o a la posterior campanya de càstig de Cató (195 anE), però el fet és que entorn de l’any 200 anE la torre T3 de L’Assut fou, com ja hem indicat, incendiada i destruïda violentament. La torre no fou reconstruïda, i els objectes valuosos que contenia no van ser mai recuperats. Aquest fet concorda en el temps amb la inutilització provocada del corredor intern de la muralla. L’incendi i prohibició de reconstrucció de la torre s’interpreta com una represàlia destinada o bé a castigar el filopunisme dels habitants de L’Assut, la seva col·laboració en els aixecaments dels ilergets i els seus aliats contra els romans o bé com un avís davant la imposició del poder de Roma sobre les societats indígenes. Malgrat aquests fets traumàtics, la vida al poblat va continuar durant un segle més, fins que, a les acaballes del segle II anE o principis del segle I anE, es va iniciar l’abandonament pacífic. La fi del poblat de L’Assut es deu a la immersió de tot el territori ilercavó en el si del control romà, que va imposar un nou ordre polític, econòmic i social, incompatible amb els antics esquemes indígenes.