Cronologia:
Gràcies a les intervencions dutes a terme en els darrers 20 anys s’han pogut diferenciar diferents fases cronològiques de l’assentament a l’Assut. A partir d’aquests, s’ha elaborat una seqüència cronològica per fases i subfases.
Assut 1 (700-425/400 anE):
Estructures i materials relacionats amb la primera Edat del Ferro, tant Ferro 1A com Ferro 1B.
- Assut 1A (700-650 anE): Dels moments en què es coneix pitjor l’ocupació del turó. Primers moments d’assentament en la zona. Podem associar l’assentament a aquesta cronologia a partir d’un conjunt de fragments informes de ceràmica a mà, no s’ha pogut relacionar estratigràficament amb cap mena d’estructura a part d’un mur aixecat amb la tècnica dels ortòstats.
- Assut 1B (650-550/525 anE): Primer període ben documentat estructuralment en què es pot determinar un procés d’urbanització a la part més elevada del turó. S’identifiquen algunes estructures, com edificis de planta quadrada de petites dimensions. És en aquesta fase que es construeix de forma exempta la torre T3, amb fort caràcter simbòlic que defineix el sorgiment d’una arquitectura de prestigi. El més important a nivell ceràmic és la presència de contenidors fabricats en diferents centres fenicis del sud de la Península Ibèrica i alguns fabricats en tallers indígenes sota influència fenícia i a la colònia de l’illa d’Eivissa.
- Assut 1C (550/525-425/400 anE): El definim com a un moment de transició sense cap trencament evident en el registre estratigràfic i el manteniment de les estructures precedents. La producció més antiga ve determinada per una vora d’àmfora centre-mediterrània produït entre el segle VI anE i principis del segle V anE, produït a centres púnics de Sardenya, Tunis i Sicília. No obstant això, les formes més abundants corresponen a contenidors amfòrics fabricats al sud-est de la Península Ibèrica durant el segle VI anE i segle V anE. També destaca una àmfora de producció massaliota.
Assut 2 (425/400-275/250 anE):
És la fase millor documentada en l’àmbit domèstic i defensiu. La majoria de les estructures que coneixem avui en dia al vessant nord són les modificacions que es realitzen durant el segle V anE als edificis de la primera Edat del Ferro. És el moment en el qual s’ocupa tota la part superior de l’esperó i s’inicia a plantejar una potent fortificació que integrarà la T3. També es construeix una porta d’accés (P3). Respecte a materials ceràmics, es veu un descens progressiu dels materials d’importació, la majoria d’aquests associats a produccions de vernís negre de tipus àtica.
Assut 3 (275/250-130/125 anE):
Marcada per un conjunt de reformes urbanístiques realitzades a l’assentament, en l’àmbit domèstic i defensiu. Molt probablement, a finals del segle III anE es realitza una reestructuració de l’espai d’hàbitat acompanyada d’una ampliació de l’assentament pel vessant sud amb la construcció de noves fortificacions i zones d’accés. El període finalitza amb l’abandonament progressiu de l’assentament entre mitjans i finals del segle II anE.
- Assut 3A (275/250-200/190 anE): Nova planificació de totes les estructures identificades a la part superior de l’assentament, de dimensions superiors, i es desenvolupa tot un conjunt residencial al vessant sud amb un sistema de terrassaments, amb les cases i carrers vertebrats per passadissos i escales. A més, s’amplia el sistema defensiu amb la construcció de diverses torres (T4, T5 i T6) i noves portes (P2 i P4). Els materials ceràmics d’aquesta fase els formen un conjunt unitari d’àmfores de producció local i regional de boca plana i llavi arrodonit i importacions majoritàriament itàliques.
- Assut 3B (200/190-130/120 anE): Fase determinada a partir del moment de destrucció de diverses fortificacions defensives a causa, majoritàriament, d’un incendi localitzat en les torres T3 i T5 i al conjunt de recintes extramurs R1 i R2. Amb això s’inicia un abandonament lent i progressiu de l’assentament fins a finals del segle II anE. S’identifiquen una gran quantitat d’àmfores de producció itàlica o grecoitàlica i algunes vores d’imitació d’aquesta última de fabricació ebussitana. Quant a vaixella, destaquen les produccions itàliques de vernís negre, majoritàriament Campanianes A, i vaixella de ceràmica grisa de la Costa Catalana.
Assut 4 (100-50 anE):
Reocupació puntual de l’assentament, identificat a partir d’un conjunt ceràmic força homogeni, definit en parts molt concretes del jaciment. Per ara, no han pogut ser associats a cap unitat estratigràfica relacionada amb evidències constructives, ja que provenen majoritàriament de nivells superficials o enderrocs.
