Economia:

A l’Assut, aquesta economia de base agropecuària està ben documentada. A més, és gairebé segur que conreaven plantes herbàcies comestibles, com ara escaroles, enciams, carxofes, bledes, remolatxes, espinacs, etc., ja que a banda de les dades palinològiques, s’han recuperat eines especialitzades en el treball de l’horta com és un caveguet de ferro. També s’aprofitaven els fruits dels arbres silvestres, com les avellanes i els aglans. Per a llaurar s’emprava l’arada estirada per bous, també presents entre els ossos recuperats a L’Assut, si bé aquests no eren de dimensions gaire grans, el que evidencia el seu estat de domesticació. La carn d’aquests bòvids segurament no s’aprofitava fins que els animals eren massa vells per a treballar. Els animals domesticats més abundants amb diferència eren les ovelles i les cabres, el que demostra que la pastura seria una activitat econòmica important entre els habitants de L’Assut. De fet, els estudis palinològics han revelat l’existència d’espècies herbàcies relacionades amb la ramaderia entorn del poblat. A més de la seva importància en la producció càrnica, els ovicàprids proporcionaven llet i llana.

Com a activitats complementàries cal destacar la pesca i la caça. Podem donar per segur l’aprofitament pesquer del riu Ebre, i també es documenta la presència al poblat de petxines marines i objectes que es poden relacionar amb l’aparell de pesca com ploms i suro que formarien part de les xarxes. Respecte a la caça, s’han trobat a L’Assut restes de conill, de senglars i, com a dada molt significativa, de cérvol, animal avui dia extingit al sud de Catalunya i que estaria relacionat amb una pràctica social que va més enllà de l’activitat econòmica. Quant a l’activitat artesana, les dades arqueològiques no aclareixen cap possible especialització dels habitants de L’Assut, deixant de banda les produccions de ceràmica grollera destinada a les necessitats culinàries. En canvi, la producció tèxtil està ben testimoniada per la troballa freqüent de fusaioles i pesos de teler (pondera). Es tracta d’una pràctica força generalitzada en el món ibèric, normalment associada a un treball especialitzat, portada a terme en àmbits domèstics. És molt possible que la majoria de les famílies disposessin d’un teler a casa seva, destacant el pis superior de T3, per la seva gran presència de pesos de teler recuperats.

No hem d’oblidar el comerç com una altra de les activitats econòmiques bàsiques que es realitzaven a L’Assut. La presència de restes materials procedents de tota la Mediterrània, sobretot ceràmiques, fenícies, gregues, púniques i romanes, així com diverses monedes, ens confirmen la importància dels intercanvis per als habitants de l’assentament.