Poblament:  

Per conèixer més de prop als habitants de L’Assut hem de recórrer a la interpretació de les dades arqueològiques. No és fàcil la caracterització de les diferents classes o estaments socials entre els ilercavons del nostre territori. Sabem que era una societat jerarquitzada, que en aquest territori estaria encapçalada per una elit, segurament guerrera.

Als cabdills els agradava ostentar; empraven ornaments personals fets de diversos metalls, os, joies, riques teles, etc. Com a bons guerrers que eren, disposaven d’armes de ferro en abundància, així com de cavalls, la possessió dels quals reforçava el seu estatus. Els agradava oferir banquets sumptuosos, amb vaixella luxosa. Les seves residències solien ser majors i més complexes que les cases normals, amb estances prou grans com per a poder oferir banquets i celebrar consells. A L’Assut s’han pogut constatar algunes d’aquestes característiques. Tot apunta que un dels principals personatges del poblat -el cabdill (?)- i la seva família residien a la torre T3, almenys durant el segle III anE. El disseny de l’edifici ja distingiria els seus ocupants de la resta. Si bé l’espai utilitzable de la torre no era prou gran per a celebrar-hi actes públics, es tracta d’un dels edificis més antics del poblat, emparentant, encara que simbòlicament, els seus ocupants amb els fundadors de l’assentament. A l’interior s’han localitzat una gran quantitat d’elements metàl·lics, entre els que hi figuren un ast de ferro, el que demostra que celebraven banquets en els quals es consumia una quantitat important de carn, diverses armes: una llança, un soliferreum (arma llancívola, semblant a una javelina, formada per una única peça de ferro), i estris agrícoles, com un podall i una podadora, o un ganivet afalcatat. Això ens indica l’estatus dels seus ocupants, però també ens parla de conreus, de cereals, de vinyes… 

Les dones, durant la major part de l’any, s’encarregarien de les activitats domèstiques: cuina, transformació i emmagatzematge dels aliments, així com activitats de tipus econòmic més especialitzat, com ara el filat i teixit, però també la cura dels nens, malalts o vells. És important, destacar el seu paper vital per al manteniment dels jocs d’aliances matrimonials, que configuraven l’estratègia política dels diferents llinatges, fins i tot, de les diferents entitats polítiques ibèriques. No hem d’oblidar l’especial riquesa que es manifesta en algunes tombes femenines ibèriques, fet que ens mostra aquest paper important de la dona, almenys la de classe alta, a la societat ibèrica. 

Deixant de banda aquesta elit, la resta de la població la formaven famílies de camperols, el treball de les quals era la base econòmica de la subsistència de la comunitat. L’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca conformarien les tasques econòmiques bàsiques, si bé algunes d’aquestes famílies es dedicarien a altres activitats, com l’elaboració de ceràmica o la metal·lúrgia, encara que no es pot descartar que aquestes tasques s’alternessin amb el treball de la terra, ja que en determinades activitats del cicle agrícola hi participaria tota la comunitat inclosos dones i nens. Així mateix, no ens podem oblidar de la guerra, de la qual també obtindrien els seus recursos. Els camperols també proporcionaven la mà d’obra necessària per al bastiment d’obres públiques, com les fortificacions. A diferència dels cabdills, la major part dels ibers habitaven cases modestes, no superiors als 30 m2, amb una o dues habitacions en què cuinaven, menjaven i descansaven.